CARNESTOLTES MOLTES VOLTES.....

Benvolguts lectors i seguidors...

Després d'aquest cap de setmana en el que els més menuts han participat de la Convivència de Postcomunió, tornem a la normalitat...

El dissabte de bon matí, després de donar gràcies per l'oratge que no ens ha trencat cap dels plans que teníem previstos, eixírem amb el bus cap a Navalón, on coneguérem per boca d'un missatger i després amb la seua presència al Rei Encarnal... Ell, una persona molt ocupada amb tractes a tot el món, viatges de negocis i demés, tornava després d'un temps a la seua Fàbrica de la Felicitat, ubicada al campament, i els indicà que es trobava baix mínims, ja que el món s'havia tornat malhumorat i amb molts problemes, i estava acabant-se aquella alegria i felicitat que la feien funcionar.

Aquesta fàbrica aconseguia convertir la felicitat en energia i així poder fer funcionar moltíssimes coses. Així, el Rei Encarnal ens encomanà als seus treballadors que acompanyaren als xiquets per tant de poder recollir amb les seues motxilles tota la felicitat que els xiquets pogueren desprendre i abocar-la a la màquina després... I així va ser, els xiquets estigueren fent diferents proves amb els treballadors per tal de poder aconseguir la major quantitat de felicitat i a l'acabar, estiguérem gaudint del lloc on desenvoluparem l'activitat.

En acabar de dinar, aparegué Mark, un antic treballador de la fàbrica, amb la intenció de fer saber als xiquets que ell havia trobat la forma d'aconseguir també energia però amb la por, ja que, quan tenim por, desprenem una energia que també podria fer funcionar la màquina. El Rei Encarnal el va reptar a un gran joc on allò decidiria què seria el millor per a fer funcionar la màquina i per a la societat... Finalment, la felicitat s'endugué la palma... Potser siga més simple fer-la funcionar amb la por, però amb la felicitat tots sortim guanyant.

Per la nit, tinguérem una convidada especial, El Rei va convidar a una amiga molt especial vinguda des de Rio de Janeiro, la Reina del Carnaval, i ella va ser l'encarregada de dirigir una gran festa que va acabar amb gran alegria i diversió per part de tots els xiquets participants...

Encara no havia eixit el Sol, quan les primeres veus trencaven el gran silenci de la nit. Eren moltes les ganes de que es fera de dia i poder fer activitats i jocs, però hem de tindre en compte que el descans també és important... Després de "descansar un poquet" despertàrem i baixarem a desdejunar. Tot seguit va aparèixer una dóna major amb el nom de Vella Quaresma, que ens indicava que la nit anterior havia sentit molt de soroll i molts riures per aquesta contornada, i s'arrimà a veure que passava... Ens convidà a veure la seua cabanya i explicar-nos tot allò que ella pensava... i així va ser, marxarem cap a la Font de la Teula, on poguérem visitar el seu llogaret, i participar després d'una missa en "campanya"... per a molts la primera, intensa i emotiva... poc després de la Celebració, la Vella ens convidà a participar d'un ral·li on buscàrem unes pistes que ens ajudarien a entendre la felicitat i a fer-la més útil... DONANT-LA ALS DEMÉS...

I així hem acabat, la "Vella Quaresma" ha desaparegut, i ens ha deixat una nineta i una carta que ens recordarà durant tota la Quaresma que s'ha de donar felicitat als demés, i que és un temps de meditació i pregària.

A mitjan vesprada, després d'arreplegar i tancar el campament, agafárem les motxilles i enfilàrem cap a l'autobús, que ens tornava cap al poble... ON HEM DE FICAR EN MARXA ELS PLANS QUE ENS HAN ENSENYAT AL CAMPAMENT...