Ramón “Ramonet” o “Cháfer” va ser sagristà de la Basílica Parroquial de St. Jaume durant un fum d’anys. Els seus braços van alçar, desafiant la llei de la gravetat, la Creu Barroca que ha obert el pas tantes i tantes vegades en centenars de processons. Tots els Rectors, Vicaris i feligresos de ben segur que tenen alguna anècdota amb ell . Tothom es sabedor de les seues idees i tendències, arrelades a un passatge de la Història que moltes generacions van haver de viure.
Els anys, sembla, no passaven per a les seues creences. De fet, el que si va anar creixent al seu interior va ser una fe sincera i molt personal que el va abocar a destinar centenars de milers d’hores a la sagristia i a la Parròquia.
Ell tenia les claus de la Basílica i obria i tancava “puntual”, de ben segur que esta mateixa nit, estarà exigint-li eixa mateixa puntualitat a St. Pere a les portes del cel.
Son molts i molt estimats els qui l’esperen allà dalt: amics, feligresos, coneguts, família, només s’òbriguen de bat a bat les portes del cel, Déu vullga que pesen menys i siguen mes fàcils d’obrir que les de la Basílica (veritat Ramón?) Diego arrancarà amb els primers acords i tu continuaràs la melodia amb veu alta i clara, sempre afinada, perquè et segueixen tots els estols celestials.
Quan a la fi, aconsegueixis trobar-la i donar-li un parell de besos, recordeu-vos-en tots dos de pregar ara per nosaltres. Ara sí Ramón, ja s’han acabat les setmanes de dubtes, incertesa i patiments, i només et resta continuar pregar i cantant-li a la Mare de Déu amb ella, la Senyora Pepa.
Estrel·la del matí...
3 comentaris:
Descansa en pau!Ha estat una noticia trista, de estar en Algemesí jo també et dedicaria "La entrada de la Creu" Espere que t'agrade!
Salut A.F
Vaja, ho sent molt. El trobarem molt a faltar.
Encara que faja un temps, vull deixar el meu condol.
Fins sempre!
Publica un comentari a l'entrada