Després d'aquest pont de St. Josep al qual hem compartit l'estancia al monestir de Montserrat, volem compartir amb vosaltres records i imatges que se'ns quedaran a la retina durant un llarg temps.
Un grup d'aproximadament 50 persones, hem vixcut de primera ma la vida dels Monjos al Monestir, participant de les pregaries, menjars i paisatges.
Una part del moviment de joves de la Parròquia també ha assistit, hem compartit moments d'oració, de formació i distracció. Pujarem al pic de St. Jerònim (1.236m), assistirem a Laudes, Vespres i Completes, i fins i tot, participarem en un sopar amb els monjos amb silenci absolut.
Una experiència diferent per a trencar amb la rutina amb la qual vivim, i per donar-nos conter d'una cosa... "Vivim amb el síndrom de l' immediates"... Deixem que les coses vagen al seu ritme i no vullgam que siguen ara i ací!!.
Creguem que tots ens hem percatat d'una cosa, i es que no hi ha mes presa en fer una cosa, que la que u mateix vullga donar-li.
Ara, cadascú torna al seu treball, al seu grup de feina a la Parròquia i al treball, agafem com a perfil el lema dels monjos "ORA ET LABORA", i intentem pregar i treballar tant per nosaltres com per els demés.
Ens agradaría que compartireu les vostres experiències amb nosaltres, comentant la vostra impressió. Podeu comentar baix d'aquest post les vostres vivències.
Podeu enviar les vostres fotos a jovesstjaume@gmail.com
ESPEREM ELS VOSTRES COMENTARIS!!
2 comentaris:
ehhhh q enveja , la veritat q ho haureu passat d'allò més be .
recorde encara les nostres convivències d'abans , aquelles q anaves pensant de segur un conyazoo i ho passavem genial... A la meva ment venen diferents retors i vicaris ( q apesari de tenir multiples diferencies amb ells) sempre en activitats així m'han proporcionat lo q al moment necessitava ( mirar-me cap a dins). No es fàcil donar testimoni si no et formes tu al mateix temps ....les convivències a la fi , i com es veu , han sigut , apart dels nanos q han passat pel meu costat , una de les millors coses q m'han servit per ser ara en aquest moment qui soc... Una i mil gràcies per cadascuna de les persones q han viscut moments així al meu costat ... i per vosaltres, noves generacions: ANIM i no oblideu que al mateix temps d'ensenyar deveu continuar aprenent ....
És il·lusionant veure als actuals responsables i integrants dels grups de pastoral juvenil. Fa goig veure els jóvens amb aquesta disposició de formació personal i dedicació de cara als menuts en el patro, en Navalon, en missa... La veritat és que us tinc enveja.
Com deia l'anterior anònim, ÀNIM i a seguir treballant pel Regne de Déu!
Publica un comentari a l'entrada